diumenge, 28 de febrer de 2010

Este és mon pare













Esta vegada em resulta molt difícil escriure l'entrada. Com que involuntàriament he sigut notícia estos últims dies, i com que imagine que tota la gent que llig este bloc coneix ja les coses que han passat, em limitaré a agrair les mostres de suport que he rebut. Sé que, pel càrrec que ocupe, estic sotmesa a la crítica i a l'exhibició constant. És un dels preus que es paguen per aquest ofici. Però el que va passar dimecres passat en les Corts supera qualsevol expectativa. No faré valoracions polítiques (és impossible fer-les) ni tampoc personals (ja les podeu imaginar). Només diré que l'insult que em va intentar vomitar damunt el Vicepresident del Consell ha suposat travessar una línia de no retorn entre ells i nosaltres. Una línia travessada conscientment. I vés per on, en travessar eixa línia s'ha descorregut una cortina que ompli de llum la realitat. Gràcies a la brofegada, ara vos presente a la meua família: el meu pare, Juan, ma mare, Ángeles, el meu germà, Juanín, la seua dona, Cristina, les seues filles, Alba i Lucía, el meu marit, Luis i els nostres fills, Ayelen, Nahuel, Chiara, Luis i Emilio. Som una gran família, en tots els sentits, amb més dignitat i amor de la que és capaç d'imaginar el brut pensament d'alguns foscos personatges.
I vull agrair-vos, de cor, les mostres de solidaritat i suport rebudes aquests dies. Tant les de la gent coneguda com les de gent anònima. Tant les que em deixeu en el bloc com les que m'envieu al correu electrònic, o als diversos fòrums d'Internet, o les mirades còmplices que de vegades em dirigiu pel carrer. I, per simbolitzar-ho en una persona, moltes gràcies a Manolo Alcaraz per l'article que publica hui al diari "Información".

12 comentaris:

Sol ha dit...

Al teu costat. Molts besos. Sol

Amparo ha dit...

Quieren descalificar y ellos mismos se descalifican.

besos, para ti y toda tu familia.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

bra-va! bra-va!
ànim i força mònica! (i ja ajustarem comptes amb cotino...)

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Mónica, mucho ánimo, en lo poco que te conozco personalmente, es fácil comprobar que ere una extraordinaria persona.
Y en lo político decirte, que eres una magnífica parlamentaria, que junto a Ángel Luna hacéis un tándem perfecto para acorralar a este atajo de carvernícolas, que como el Sr. Cotino, no saben defender su inutilidad, sino con el insulto o el improperio.
No cambies y a por ellos, es necesario cambiar por fin esta ciudad y esta Comunidad.
Un saludo cordial.

Alberto Ibáñez i Mezquita ha dit...

Un cop més gràcies.Sé que t'agrada recorrir al diccionari, avui ens toca a nosaltres recòrrer per definir allò que sentim. La enciclopèdia catala defineix admiració com la emoció produïda per la vista, la contemplació, la consideració, d'una persona o cosa extraordinària, meravellosa, d'una gran bellesa; sentiment de plaer i aprovació provocat per una persona o cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent. Gràcies, i felicitats.

Zorra deskiziada ha dit...

No hagas caso de lo que digan, que quien menos razón tiene es el que mas grita.

[ dl ] ha dit...

Un beso muy grande para tí, y otro para tu padre.

:)

Ánimo. Sigue peleando, que te necesitamos.

Charro ha dit...

Ánimo Mónica. Mucha gente apoya y agradece tu trabajo en el parlament, y como puedes ver también te apoya como persona. Un fuerte abrazo a ti y a tu familia.

Saludos

Vicente ha dit...

Mi más sincera enhorabuena por tu labor,

CNR ha dit...

Endavant Mónica si la caverna t’ataca és precisament perquè verbalment saps tocar els punts que més els dol, seguix així i no canvies, cada vegada que tu parles en Les Corts la teua veu és la veu de molts valencians, almenys jo i molts amics meus ens trobem plenament identificats amb les teues intervencions. Un milió de gràcies i un abraç per a tota la teua família pels dies que heu hagut de patir.

Laia ha dit...

Molts ànims Mònica. Segur que aquest personatge té enveja de no tenir a persones tan boniques al seu costat com les que tens tu. Jo tinc la sort de conèixer a una d'aquestes personetes (Lluís). Tot enveja!

Begoña ha dit...

Hola Monica,
És la primera volta que t'escric. Sóc defensora de l'ensenyament públic,delegada de Junta de Personal Docent. Sóc como tu filla d'emigrants, mon pare era republicà però vaig nèixer al Marroc...Tot el que està passant en aquesta comunitat em sembla una vergonya i l'única junta a Angel Luna que els palnteu cara sou vosaltres, aquesta gent no té decència ni politica ni com a persona. Històricament, València era molt roja... què va passar? La meua vida té moltes coses paregudes a la teua en referència als meus pares... Magradaria parlar amb tu personalment, hem de moure molt en aquesta comunitat i des del meu àmbit puc ajudar-vos, molts companys confien en la meua paraula. Em diuen Begoña Perez, el meu mail és beg26@wanadoo.es
Gràcies, una abraçada i molt d'ànim... Begoña Perez