diumenge, 14 de febrer de 2010

Cotino vol querellar-se

Juan Cotino ha sigut regidor de l'Ajuntament de València, director general de la Policia, delegat del Govern en la Comunitat Valenciana i conseller d'algunes coses. Ara és Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda. Abans, ara i sempre és també membre numerari de l'Opus Dei. I diu que vol querellar-se contra mi.
Els motius de la querella que ha anunciat es deuen al fet que, durant una sessió parlamentària, vaig relatar els interessos familiars que les empreses de la família Cotino tenen en la prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez de València. En dos setmanes he tingut ocasió dos vegades de recordar al senyor Cotino públicament els interessos de la seua família i, per tant, els seus propis, en aquest projecte de Rita Barberá, l'antiga "jefa" de Cotino quan aquest era regidor en l'Ajuntament de València. La primera vegada va abaixar el cap i els ulls per no mirar-me quan ho vaig dir des de la tribuna d'oradors de les Corts. La segona vegada em va interrompre quan jo estava en l'ús de la paraula (sense que la presidenta el cridara a l'ordre) i em va preguntar si és que jo no tenia família.
No sé si han reparat en el fet que en cap de les dos ocasions el Conseller Cotino ha desmentit la informació que jo he aportat. I aquest és l'assumpte, perquè si la família de Juan Cotino té interessos econòmics (a través d'empreses intermediadores) en les obres i serveis que es deriven de la prolongació de Blasco Ibáñez, aleshores és el senyor Cotino qui té un problema, no jo.
I en resposta a la pregunta formulada per l'honorable conseller, torne a dir el mateix: Tinc família (pares, germans, marit i fills, tios i ties, nebots i nebodes, moltíssima família), honrada, treballadora, que m'ha inculcat valors d'educació, llibertat i democràcia i no es dedica al lladrocini.
Si el senyor Cotino vol querellar-se, estaré encantada de poder preguntar davant d'un jutge sobre els interessos econòmics de la seua família, la vinculació del Conseller amb aquests interessos i quina ha sigut la seua actuació quan s'han tractat assumptes en què podria haver conflicte d'interessos. Vés per on, igual gràcies a la seua querella, li conta al jutge allò que no hi ha manera que ens conte en les Corts als diputats i diputades

14 comentaris:

Benet ha dit...

Enhorabona Mònica, dóna gust escoltar-te. Ja fa temps que no escoltava un polític dir les coses tan clares. I el bo és que no tens pinta de política. Et seguisc

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Si et detenen i necessites un advocat m'ho fas saber (tot i que és públic i notori que ets una gran lletrada), però m'encantaria passar una estona a soles amb cotino i fer-li un interrogatori d'aquells ben durs.

Estic convençut que la idea l'excita tant com a mi.

XD

Mónica ha dit...

Gràcies als dos, de veritat.
Sobre l'oferiment de Martí, la imatge de Cotino i tu sols, en la foscor d'una sala d'interrogatoris, m'inquieta...

Pedro ha dit...

Hola Mónica! Hacía tiempo que no escuchaba una intervención tan buena. Enhorabuena, como siempre. Al no vivir en Valencia debo reconocer que no tengo mucha idea del plan del Cabanyal más allá de lo que he podido leer en los periódicos, pero veo que en el fondo todos los problemas tienen el mismo origen, los intereses privados de los barones, por llamarles de alguna forma, que cada vez distan más de los de los valencianos por quienes gobiernan. Y hablando de intereses, qué interesante debía ser lo que quiera Dios que estaba haciendo Milagrosa con el teléfono! Eso sí, hay que reconocer su mérito y es que aunque estaba absorta con la maquinita en seguida se ha dado cuenta de que se te acababa el tiempo. Yo creo que no hay que subestimarla. Y está claro que a ti tampoco.
Sigue así, muchísimos ánimos!!

Ah acabo de ver la declaración de los bienes de Camps... fíjate, un Saab de 1995... qué ha sido del Ferrari? Entiendo que se deshiciese de él y es que tal y como tiene la cuenta, con 905€, no puede andar despilfarrando el dinero en gasolina.

Un saludo! :)

Victor ha dit...

Ánimo Mónica, hace falta que políticos como tu defiendan los intereses de la gente normal y corriente que como yo cada dia desayuna con nuevas noticias vergonzosas de la gentuza que nos dirige...

Alberto Ibáñez i Mezquita ha dit...

Felicitats i gràcies. Gràcies per recordar els valors de la democràcia i la força del diàleg. Sóc un estudiant de primer de Ciències Polítiques, de la Universitat de València ( on vaig tenir la sort de poder escoltar-te fa uns mesos). Moltes vegades quan arribe al pis cansat de les classes i llegeix la premsa, ric amb el NODE de canal9, o quan torne a casa en cap de setmana( Vila-real)i veig que a la província de Castelló continua el caciquisme adulat per un poble adormit m'indigne perquè veig que res canvia. Però no seria just, ara tot no segueix igual , encara que sigui des de grups petits, hi ha qui diu el que pensa i això els senyors amb corbata i amplia moral catòlica no ho suporten... Un cop més, Gràcies

carlos ha dit...

Gracies monica per fer-me sentir que ser valencia' no es una vergonya. Ets l'unica representant politica valenciana que ho demostra i ho transmiteix...GRACIES!

salutacions des de Londres

Charro ha dit...

Animo Mónica. Si hubiera más políticos como tú la cosa cambiaría. Por suerte en Madrid tenemos a Reyes Montiel.

http://cebadafermentada.blogspot.com/2009/12/otra-mujer-dando-cana.html

Mucha suerte Mónica y a seguir dando caña.

Saludos desde Madrid

mariano ha dit...

Hola Mónica:
Quiero solidarizarme contigo y protestar enérgicamente por las vergonzosas ofensas de Juan Cotino contra tu persona.
Los que tenemos la suerte de conocer a gente integra y honrada
sabemos también que el tiempo coloca a cada uno en su lugar.
La chabacanería, la chulería y lo obsceno no tienen límite en estos personajes.
Ánimo y a por ellos

Mónica ha dit...

Aquesta vegada s'ha traspassat una ratlla que no té retorn. Moltes gràcies pels vostres ànims, de veritat, perquè ara sí que em fan falta. El cap de setmana publicaré una entrada nova on explicaré tot açò.

De nou, i de veritat, gràcies!

Alicia Ruamayor ha dit...

Saludos Mónica desde el Norte. En primer lugar enviarte mi solidaridad con este tema tan desagradable del individuo ese que, por desgracia, tenéis de Vicepresidente en vuestra comunidad. Es un ruin y de cristiano bien poquito tiene. Te sugiero averigües que fue del dinero procedente del Montepío de la Policía Nacional, siendo este pájaro Director General con Aznar, que ordenó transferir a Gescartera, justo 3 días antes de que esa misma cantidad fuese devuelta al Arzobispado de Valladolid y 7 antes de estallar el escándalo de su quiebra. Al parecer las buenas relaciones entre la Iglesia y el Sr. Cotino propició esta inversión que, por cierto, voló junto con el resto del dinero de los inversores. Eso es una hazaña más de este individuo y demuestra su calaña. No les des tregua y a ver si en las próximas elecciones los valencianos os podéis librar de tanta podredumbre de políticos. Un fuerte abrazo solidario te envío. Alicia.

justo gonzalez ha dit...

Te sigo por los medios de comunicación y me siento orgulloso de tu trabajo. La política debe ser el instrumento para avanzar y mejorar la vida de las personas en esta injusto mundo. Hoy viene más al caso la poesía de M. Hernandez.. Para la libertad.. necesitamos gente como tú. Me preocupa que la derecha, con mucho fascista en sus filas, nos ha perdico el respeto, nos ha perdico el miedo.. y se atreven a todo.. Ánimo; mi apoyo y reconocimiento. Justo González

roseta ha dit...

Mònica, molts ànims i a seguir treballant perquè eres l'única veu digna de ser escoltada a les corts valencianes. Espere i desitge que el Cotino, Camps i companya paguen per tot el mal que estan fent-nos.

Joan Aureli ha dit...

Hola Mònica, és veritat que dius les coses molt clares, és veritat que a aquesta gent se li han de dir aixina. Però hi ha una cosa que no m'agrada massa i volia dit-t'ho. El to que utilitzes, potser és el que hauria de ser, però crec que s'hauria de moderar una miqueta. Ja saps que a la política s'han de dir be les coses en qüestió de continguts i forma. Però pense que els discursos de l'esquerra haurien de ser menys bruscos i més contundents en quant a continguts, que no dic que no siguen els d'Iniciativa. No sé si m'explique. Veritats com a cases, però amb serenor i classe. Sé que els hi tenim moltes ganes, però no podem perdre la forma. En tot cas, moltes gràcies per estar ahi i fer el que fas. jmartiboigues@gmail.com