diumenge, 28 de febrer de 2010

Tots eren els meus fills







És el títol d'una fantàstica obra de teatre d'Arthur Miller. Em vingué al cap quan vaig aconseguir racionalitzar l'exabrubte del Vicepresident del Consell. És molt curiosa la fixació d'aquesta gent per usar les paternitats o maternitats com a arma (i, a més, tenen especial volença per les putes, a qui no perden ocasió d'esmentar, des de l'"hijoputa" d'Esperanza Aguirre fins allò de "a vosté la coneixeran per l'ofici de sa mare" que li va amollar César Augusto Asencio a la diputada Marina Albiol). I no és una cosa d'ara. Durant la Guerra Civil, els feixistes sublevats contra la democràcia (és a dir, els antecessors ideològics de la dreta actual), ja van intentar insultar als brigadistes internacionals. Les brigades internacionals eren batallons de voluntaris que venien a Espanya procedents de moltíssims països a ajudar a la democràcia espanyola en la seua lluita contra els colpistes, que rebien ajuda de l'exèrcit nazi de Hitler i el feixista de Mussolini. Constituïren un exèrcit impulsat únicament per l'amor a la llibertat. Va ser un exemple de dignitat i de solidaritat internacional. Els sublevats feixistes els intentaren despreciar i desacreditar dient que tots els que formaven part de les brigades internacionals eren "fills de la Pasionaria", la famosa dirigent comunista. Dolores Ibárruri, "La Pasionaria", símbol de la legalitat democràtica, pegà la volta a l'insult i en l'històric discurs de despedida dels brigadistes, els digué que qui havia llançat aquesta afrenta no només no l'havia ofés, sinó que ella no concebia honor major que ser la mare de tots els voluntaris de la llibertat: "Quisieron insultarme y no me pudieron hacer un mayor honor que considerarme vuestra madre".
Això va ser l'any 1938. 72 anys després, sembla que hi ha gent que no ha canviat.

4 comentaris:

Charro ha dit...

Hola Mónica,

tienes el audio de aquellas palabras de Pasionaria aquí:

http://fonotecaderadio.com/html/pasionaria.html

Se me ponen los pelos de punta cuando lo escucho.

Saludos y ánimo

Charro ha dit...

Aquí tenéis la transcripción completa:

"Hombres que segúramente no nacieron de mujer, hombres que posíblemente no tuvieron madre, decían, queriéndoos insultar a vosotros y queriéndome insultar a mí, que los trabajadores, que en todos los frentes dan la vida y la sangre por la causa de la libertad, eran hijos de Pasionaria. Pensaban hacerme una ofensa, y no pudieron hacerme mayor honor que considerarme vuestra madre. Que considerarme la madre de todos
los heróicos combatientes, que en nuestros frentes de lucha, no vacilan en sacrificar su vida por la causa de la libertad, por la paz, por la justicia, por la cultura, por el progreso y por la república."

Saludos

Mónica ha dit...

Gràcies, Charro, per la precisió de l'apunt històric. A mi també se'm posen els pèls de punta d'emoció.

Mara ha dit...

A mi abuelo en la posguerra lo encarcelaron por ser simpatizante comunista.

Los vecinos del pueblo, por envídias y no sé por qué otros motivos, lo insultaban diciendo que era el novio de la pasionaria.

Nunca supimos las torturas a las que le someterían en la cárcel, él nunca nos habló de aquella época. Mi madre que por entonces tenía 6 años, era la mayor de tres hermanas, llevaba vestidos hechos con la tela de los pantalones que mi abuelo no iba a gastar por aquella época.

Mi abuela tuvo que hacer milagros para sobrevivir con sus tres hijas. Las que antes fueron amguitas de la calle de mi madre, no querían jugar con ella y le decían que llevaba vestidos hechos con la ropa de un preso, novio de la pasionaria, para más inri.

Vivían en un pueblo de Cuenca, lo abandonaron todo cuando mi abuelo salió de la cárcel y se vinieron a Valencia, a empezar una nueva vida.

Leyendo las palabras de la Pasionaria y sin menospreciar a mi abuela, hubiése sido un orgullo que la novia de mi abuelo hubiese sido la Pasionaria.

Mónica, queremos votarte en las próximas elecciones, ¿eres cabeza de alguna lista?



Un saludo a tod@s,