diumenge, 5 de juliol de 2009

Dos anys de legislatura



Dos anys ja! Que ràpid i que lent. Qui m'ho anava a dir a mi, quan fa poc més de dos anys vaig prometre el càrrec de diputada, que en dos anys anaven a passar tantes coses. Han sigut anys intensos, agredolços, de molta faena, fins arribat al moment actual. La política del Consell del Partit Popular ha situat el País Valencià en un moment d'emergència democràtica. No es tracta només de la situació jurídica del President Camps, ni de les mentides constants que vessa davant les Corts, davant els tribunals de justícia i davant de tota la ciutadania. Es tracta de la usurpació de les institucions que està duent a terme la dreta. La manipulació i el segrest a què han sotmés les Corts o Canal 9 (el principal mitjà de comunicació públic valencià, no s'ha d'oblidar), provoca vergonya i inquietud democràtica. Les Corts Valencianes, amb la seua presidenta Silenciosa Martínez al front, són un instrument al servei del Partit Popular i ja no guarden ni les formes.
L'acte de celebració dels dos anys de legislatura que vam fer el dijous passat no pogué celebrar-se en les Corts perquè se'ns denegà el permís. El motiu va ser que el lloc demanat (una sala de les Corts) no estava previst per a aquest ús. O siga, que les Corts no són el lloc adequat perquè un Grup Parlamentari faça balanç de la seua gestió davant dels ciutadans i ciutadanes que els han votat. Quina concepció de la democràcia, la d'aquesta gent. I després s'escandalitzen quan els recordem el seu passat.
Però ben mirat, millor que no ens deixaren les Corts. D'aquesta manera vam poder un acte polític molt emotiu en companyia de tot aquell que volgué acudir. Estiguérem acompanyats d'amigues i amics, dels treballadors i les treballadores del grup parlamentari, de representants de col·lectius socials... Nosaltres sí que estàvem ben arropats, però amb la roba de l'estima que no es compra en tendes de nom de ciutat italiana. I, a més, en un col·legi major de la Universitat de València que porta el nom del Catedràtic de Medicina i Rector de la Universitat Peset Aleixandre, que va ser empresonat i afusellat per Franco després d'acabada la guerra civil.
Hem celebrat dos anys de legislatura. Ara en queden dos més de treball i de preparació de l'alternativa per desallotjar la dreta del poder polític. Cal redoblar esforços i treballar perquè Compromís siga, el 2011, la força política que propicie el canvi. I ho farem porta a porta, cor a cor. I ho farem amb la força dels arguments, de la raó i de la passió. Amb la revolució de les paraules.

8 comentaris:

Pedro ha dit...

Hola Mònica! És molt trist la instrumentalització de les Corts per part del PP però més trist és que la seva immensa massa electoral siga sense adonar-se'n d'això. Sembla que la propaganda més rància dels seus avantpassats ideològics segueix tenen efecte. Però estic segur que veus com la teva contribueixen de la millor manera possible a canviar les coses. Canal 9 estarà segrestat però has sortit a la televisió de l'Estat espanyol i gràcies a això t'hem conegut fora del País Valencià. Per als que estem començant a tenir consciència política ets tot un exemple de modernitat democràtica, d'esquerra crítica i compromesa i sobretot una persona que actua, i això ho valorem molt davant la passivitat dels grans partits. Segueix així els propers dos anys i espero que molts molts més. Una abraçada i gaudeix d'unes merescudes vacances, encara que sé que seguiràs treballant.

Mónica ha dit...

Moltes gràcies pels ànims!
Seguirem treballant, efectivament, i intentaré desconnectar, si és possible, en agost.
Ànim i gràcies de nou per seguir-nos en la distància

Pedro ha dit...

PD: t'he agregat com amiga al Facebook fa uns dies, encara que no sé si ho mires freqüentment. Només dir això i espero la teva pròxima actualització.

Graciela ha dit...

Hola Mónica:
Escribiré en castellano, no entiendo el valenciano.
Ante todo, quiero felicitarte por tu gran "empuje" y fuerza.
Quiero invitarte a que entres en el blog:
www.laverdadbuscalaluz.blogspot.com
allí estoy contando mi caso, parece de película, pero no lo es; mis hijas y yo hemos sido y seguimos siendo víctimas de la corrupción, del alto grado de corrupción que hay en la Comunidad Valenciana, lamentablemente.
Todo lo que digo está perfectamente documentado, este caso tiene que salir a la luz porque la seguridad es un problema de todos; ya no se trata de mis hijas y de mi solamente, se trata del bienestar y la seguridad de todos los ciudadanaos, españoles e inmigrantes, especialmente, de esta Comunidad, la CV.
Por ese motivo, por favor, divulga el blog ya que la prensa se mantiene en silencio, no se dan cuenta de que el "silencio fomenta la corrupción".
Tengo otro blog donde me distraigo haciendo comentarios,
www.miqueridaspain.blogspot.com

Te mando un gran saludo.
Graciela.

Mónica ha dit...

Hola, Graciela. En cuanto tenga un momento miraré tu blog y estudiaré tu caso. Ten la completa seguridad de que me enteraré de las cosas que cuentas y les daré la difusión que se merezcan. Igualmente, una vez estudiado todo, si se puede hacer algo de les Corts, tienes que saber que tanto yo como todo el Grup Parlamentari de Compromís estamos a tu disposición. Gracias

Marianok ha dit...

Monica mira, yo te he visto ahora en las cortes, como y de que manera defiendes la politica. Me gusta creo que esa vieja costumbre de darles poesia a los del lado derecho les haces un favor, asi saben algo mas de cultura y pruralidad. Sinceramente te deseo lo mejor en tu carrera politica.

Quisiera preguntarte algo, como es enfrentarse a 54 diputados?.

Y como aguantas la desgana por hacer politica por dichos diputados?

Gracias.

imabaco@gmail.com - Picassent - L¡horta Sud

Mónica ha dit...

Muchas gracias por los ánimos, Marianok. Aunque no lo parezca, no sabes (no sabéis) cómo se agradece que haya gente que te sigue i que se alegra de nuestro trabajo. Es lo que le da sentido a nuestra actividad política.
Las dos preguntas que haces no son fáciles de contestar. La derecha entiende la política como un medio para defender sus intereses de clase. La izquierda la entendemos como el servicio para el bien común y como el mejor modo de reducir las diferencias entre los seres humanos y de solventar las injusticias. Desde este planteamiento, mi relación personal con todos los diputados es correcta en lo personal y en algunos casos incluso muy agradable. Pero eso no impide que en la acción política actúe como corresponde a mi condición de diputada que lleva la voz de quienes la votaron.
Llevo peor la desgana de hacer política que muestran muchos diputados y me entristece más cuando esa desgana se observa entre los diputados socialistas porque en muchas ocasiones esa desgana les impide ejercer de oposición y llevamos adelante nuestro grupo parlamentario el peso de la oposición a Camps.

Marianok ha dit...

Monica que esta pasando en el parlamento. Esa es la pregunta que yo me hago. No hay alternativa a elPP me da la sensacion que no existe un PSOE fuerte. Vosotros ya se que no estais igual, que haceis todo lo que podeis. Pero el partido socialista es un PP con chaqueta roja. Esa es la sensacion que me da, si te soy sincero.

Porfavor hacer ruido !! yo me manifestaria. Ir a por todas hacer polemica porque es la unica manera de que os metan en los telediarios. oviamente fuera de la comunidad.

Para mi vosotros sois la alternativa.

Un saludo.