dissabte, 9 de maig del 2009

Sobre samarretes i vergonyes antidemocràtiques






L'espectacle de dijous passat a les Corts Valencianes dia en què vaig ser expulsada per la Presidenta de les Corts, conegut desgraciadament per tot el món, m'ompli de vergonya aliena, de tristor, de ràbia democràtica i d'orgull. I m'explicaré
La vergonya ve produïda perquè la Presidenta de les Corts, com ja se sabia però ha quedat demostrat ara, no presideix la Institució, sinó que actua al dictat (o Diktat, ara que l'alemnay està de moda, com la paraula Gürtel demostra) marcat pel Grup Parlamentari Popular. Per qui encara no s'haja enterat, dijous portava una samarreta que feia al·lusió irònica al fet que Camps, de nou, s'havia burlat de les Corts perquè dos dies abans de la sessió de control va anunciar que no assistiria perquè estava de viatge a Boston. Com és fàcil d'imaginar, un viatge a l'estranger del President de la Generalitat no s'organitza d'un dia per a un altre, sinó que cal una preparació, logística, contactes amb les ambaixades, qüestions de seguretat, etc. Quan la setmana anterior es va planificar la sessió parlamentària d'aquesta setmana, és evident que ja es coneixia el viatge, però ningú del Consell va dir res i es van esperar dos dies abans a la sessió de control per fer-lo públic. I no és la primera vegada que Camps desapareix de les Corts de manera sorpresiva hores abans d'una sessió de control parlamentària, especialment quan es tracten temes incòmodes. Aquest era el fet que es pretenia denunciar amb la samarreta: la fugida de Camps a l'Oest sense previ avís als diputats i diputades que tenim l'obligació constitucional de fer control de la tasca del Consell. En el nostre cas era la segona vegada que ens deixava penjats sense donar explicacions sobre les concessíons de TdT i la connexió d'aquestes amb Ulibarri (imputat pel jutge Garzón). Quan els diputats del PP avisen a la Presidenta (ella ni s'havia enterat) de la meua samarreta, m'indica que me la lleve, a la qual cosa li advertisc que, de fer-ho, em quedaria en roba interior i, en vista de la incapacitat per eixir del pas d'una situació que li ve gran, la Presidenta ens convoca als tres portaveus parlamentaris. Mentre baixe, em toca escoltar diversos improperis sobre la meua vestimenta ("mona", "ridícula", quina obessió pel vestuari té aquesta gent!). En la reunió s'acorda amb la Presidenta que em llevaré la samarreta però que tindré ocasió d'explicar al Plenari els motius pels quals la portava. Arribats a aquest pacte, quan em dispose a eixir de l'hemicicle per a canviar-me de roba, tornar i tenir l'ocasió d'explica-me, quina és la meua sorpresa quan escolte com la Presidenta em crida a l'ordre. Inaudit, perquè uns instants abans Ricardo Costa, Ángel Luna, la Mesa de les Corts i jo mateixa, havíem acordat la solució. En vista del canvi sorpresiu, no abandone el Plenari, mentre li explique que la meua intenció era canviar-me la samarreta, em torna a cridar a l'ordre i, a la tercera, m'expulsa, aplicant el Reglament de les Corts. Ara s'ha sabut la veritat: Rafael Maluenda, seguint instruccions de Ricardo Costa, i després d'haver-nos reunit amb la Presidenta, puja a la Presidència de la Cambra i li diu exactament a Milagrosa Martínez què ha de fer per expulsar-me. I ho fa amb la paraula "Contraorden". Quina vergona! Podeu vore la seqüència exacta, publicada al Levante-EMV, fent clic en l'enllaç d'inici de l'entrada. La Presidenta de les Corts és una titella a les ordres i a les contraordres dels diputats d'un grup parlamentari. És una persona incapaç de complir un pacte si moments després de l'acord rep una ordre del seu partit en el sentit contrari. Vergona, molta vergonya.
Tristor. Quan em van expulsar (expulsió que recorreré perquè, amb el reglament en la mà no hi ha cap motiu per haver-me cridat a l'ordre ni, evidentment, per expulsar-me), els diputats del PP van aplaudir. Que trist! Cal recordar a esta gent que un diputat o una diputada no es representen a ells mateixos, sinó que són els dipositaris dels milers de persones que els han votat. Si s'expulsa una veu d'un Parlament, s'expulsa amb ella la veu de tota la gent a qui democràticament representa. La decisió antireglamentària adoptada per la Presidenta i aplaudida pels diputats del PP deixà sense representació parlamentària als milers de persones que ens van votar en les eleccions. Això provoca l'alegria del Partit Popular transformada en aplaudiments. A mi, en canvi, em causa tristor, molta tristor.
La ràbia democràtica ve donada perquè eixe matí, abans de la trista sessió parlamentària, el Grup Parlamentari de Compromís havíem fet públic una nova relació d'adjudicacions de contractes a dit, efectuats per diverses Conselleries, vinculats amb les empreses de la trama corrupta del cas Gürtel. Com que en les Corts Valencianes és impossible fer el seguiment d'aquests contractes perquè ens neguen la documentació requerida (1512 peticions al Consell sense resposta), hem enviat totes les dades de què disposem a l'Audiència Nacional perquè s'incorporen al sumari instruït per Garzón. Només entre quatre Conselleries i dos Fundacions Públiques, el montant de contractes menors adjudicats a empreses de la trama corrupta suma més de mig milió d'euros. I el Consell no contesta. I Camps en Boston. I el PP aplaudint. És o no és per sentir ràbia democràtica que el motiu de preocupació de la dreta siga una samarreta?
I finalment, l'orgull. L'orgull d'estar acompanyada per un grup parlamentari digníssim. I no parle només d'Enric Morera, de Mireia Mollà o de Josep Maria Pañella, que m'acompanyaren en un acte de dignitat que els honra el dia que em van expulsar. Parle del conjunt de persones (Esther, Pilar, Pepa, Alfonso, Vicent, Paco, Evarist, Salva i ara Enric) que dia a dia fan el treball que altres amplifiquem des dels micros, però que ells preparen des del mètode i el rigor. I parle també de l'orgull que sent per les mostres de suport rebudes estos dies (gràcies, Manolo Alcaraz pel teu article) d'amics i de gent desconeguda que ens reconeixen el treball i ens animen a continuar pel camí de la justícia i la dignitat.

13 comentaris:

Schelling ha dit...

Mònica, salutacions i enhorabona. Ests una de les poques diputades (i diputats)que dignifiquen la vida política. Gràcies a persones com tu podem dir que no tots els polítics són iguals.

Ànim

Unknown ha dit...

Benvolguda Mònica. Moltíssimes gràcies pel teu treball i la teva actuació en les Corts, tant puntualment (com l´altre dia amb la samarreta) com generalment parlant (amb la tasca teva i dels teus companys). Aprofite aquest comentari per preguntar-te si cap la possibilitat de trobar la samarreta que portares l´altre dia o, encara que siga, el dibuix.
Gràcies de nou per donar veu i vot en les Corts a aquells que creguem en un País Valencià diferent i del poble. Una abraçada!

info@patriciapardo.es ha dit...

vaig a votar-te. jo, escèptica ciutadana. jo, que raone més enllà de les frases eslògans, més enllà de l'entramat informatiu instal·lat entre la xarxa hermètica que goteja ara aquestes notícies ara aquestes altres en la quantitat i qualitat que algú o ningú dicta.
jo, que crec que la política va més enllà dels partits, que crec vuere els vestits d'emperador encara que disfressen prestigis aparentment prestigiosos.
dignifiques la parcel·la que representes.
tant de bo el teu esperit honest, el teu talent discursiu, les teues idees i actes coherents no canvien amb el pas del temps com sembla ser evolucionen aquells a qui encissa amb cert atordiment la sensació de sentir que la seua visió, el seu poder artificial, justifica el feixisme.

moledo ha dit...

Bien hecho, Mónica. Es triste que por la camiseta y no por lo que denuncia la camiseta tengamos que ser conocidos fuera del País Velencià (así funcionan los medios). Gracias a vuestra idea ahora mucha gente sabe cómo se las gasta Camps. Enhorabuena. Sigue repartiendo estopa desde la tribuna que eres de las que mejor lo hace. Suerte.

Mónica ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que aquesta història em té una miqueta abrumada, però em fa la sensació que molta gent esperava que es llançara una pedra en esta bassa d'aigua estancada en què s'està convertint la política valenciana. I és cert que la samarreta en qüestió és únicament un símbol: allò important és el treball que hi ha darrere i la denúncia que simbolitza. Pel que fa a les samarretes, anem a fer una tirada d'un bon grapat d'elles (no en color, perquè ixen massa cares) i les posarem a disposició de qui les vulga a preu de cost. El que sí tenim a disposició de qualsevol persona són enganxines que reprodueixen el dibuix de la samarreta. Podeu demanar-ne a iniciativavalencia@gmail.com.
Gràcies i salut!

stani ha dit...

Hola Mónica! cuanto tiempo, oye por casualidad he sabido de ti, joder que sorpresa, no sé si te acuerdas de mí, soy Nani,Neuss (Alemania) hijo de Stani y Maria, ya veo que como siempre tan luchadora, espero que estéis todos bien, recuerdos a toda la familia, ya te sigo por aquí....

Mónica ha dit...

Hola Nani:

¡Esto sí que es una sorpresa! ¿Cómo están tus padres? ¿Y tu hermano? La verdad es que esto de las nuevas tecnologías es una pasada. ¡Qué bien! Oye, nos podríamos poner en contacto, vernos, saber qué es de nuestra vida... después de ¿cuántos años?, más de 25. Tengo dos nenes, preciosos y mi hermano dos nenas. ¡Ya ves cómo nos cambia la vida! Déjame un correo donde encontrarte y te mado un mail. Un abrazo para ti, tus padres y los demás.

stani ha dit...

Mónica! pincha en Stani y te llevarás una sorpresa,jejeje. mi correo es staniuria@yaho.es,

stani ha dit...

Perdón que me he comido una o, el correo es staniuria@yahoo.es, mi hermano solterico, mis padres bien, y yo vivo en "pecado" aunque sin hijos por ahora.... bueno seguimos en contacto.

Ferran ha dit...

Mónica et felicite per la teua tasca a Les Corts. Estàs fent, ni més ni menys, la teua feina com a diputada; però ja saps que això és d'agrair en una societat com la nostra, que no és normal.

Per això t'he de felicitar, perquè esteu construint la política del nostre País. Estem redreçant, a poc a poc, la societat començant per dignificar la política valenciana. Un política, per cert, que arravatada pel PP amb el vistiplau del PS(PV)-PSOE.

Enhorabona, continua així. Anem pel bon camí!

ROJILLO ha dit...

Darte ánimos para seguir trabajando y poniendo entre la espada y la pared a los fascistas que nos gobiernan. Un saludo de un socialista.

Mónica ha dit...

De nou, moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris d'ànim. Seguim (seguiu) treballant

Mònica G ha dit...

Hola Mónica com estàs?,donar-te l'enhorabona per l'actuació amb la samarreta, i preguntar-te ,perquè no es posareu la samarreta tots els membres del partit , només t'ho
pregunte perque crec que hauria causat més efecte.

D'altra banda també volia comentar-te, que em va pareixer fatal que el pp t'expulsara , perquè és un acte que atempta contra la llibertat d'expresiò( de la qual els fan tanta gala )ja que ningú no té dret a dir-te la roba que t'has de posar i a més el missatge que portava la samarreta ni ofenia
ni vexava ,degut a que tot alló que insinuava era veritat , i els insults per part de l'oposició em pareixen una falta de respecte i de educació i més venit d'uns dirigents.

ànim i continua així , una forta abraçada des de Cocentaina

adéu