La gent d'esquerres tenim clar que el nostre treball està tant en les institucions com en el el carrer. La defensa dels drets ciutadans i la lluita per la millora de la qualitat de vida de totes les persones no es fa únicament des dels despatxos, sinó que cal cal estar on tenen lloc els problemes. Les mobilitzacions ciutadanes són consubstancials a la història i la tradició de les esquerres i entre aquestes mobilitzacions, el primer de maig ocupa el lloc central en el meu cor i la meua ideologia.
El primer de maig no és una data més en el calendari de la gent compromesa. El primer de maig simbolitza l'entroncament amb la més noble tradició de la lluita internacional de la classe obrera en la lluita i reivindicació dels seus drets. Està clar que les reivindicacions actuals, les del 2009, tenen poc a veure amb els inicis d'aquest dia, quan la II Internacional va cridar a les treballadores i als treballadors de tot el món a manifestar-se en defensa de reivindicacions bàsiques sobre la jornada laboral, les vacances, la seguretat social i en record dels treballadors de Chicago executats un any abans per les autoritats (els tristament famosos "màrtirs de Chicago").
Estem en plena crisi econòmica i la desocupació, la preocupació pel treball, la pèrdua de poder adquisitiu i la tendència de la patronal per eliminar drets socials ens preocupen a totes les persones de bé. Els sindicats han cridat a la mobilització dels treballadors i les treballadores en defensa del treball, contra l'especulació, per la sostenibilitat econòmica i ecològica del model productiu. Perquè aquesta no és una crisi generada per la gent treballadora, no. Es tracta d'una crisi provocada per la pròpia dinàmica insostenible del sistema capitalista que ara, a més, proposa retalls socials que afectaran més encara a les capes més dèbils de la societat, mentre que els que s'han enriquit vergonyosament els últims anys es diuen andana. No és cert que tots hàgem de col·laborar per tornar a la situació anterior, perquè la situació anterior és la que ens va portar a la situació actual. Cal aprofitar per canviar el model, per substituir l'especulació per la producció neta, les privatitzacions per serveis públics i drets socials, i la competència salvatge per la qualitat de vida i la solidaritat. Per això vaig eixir al carrer l'1 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada