Moltes vegades, l'activitat frenètica de la política quotidiana no ens deixa temps per a la reflexió. Un partit polític com el nostre necessita, de quan en quan, parar, analitzar, debatre. El partit popular, més enllà de la gran actualitat política que diàriament ix a la premsa, aplica sistemàticament la seua ideologia de dretes de manera immisericorde i d'acord amb els seus interessos.
Un dels llocs on més clarament s'aprecia aquest fet és en els serveis públics, on el partit popular, des del mateix moment de l'arribada al poder, practica una política de pluja fina de desmantellament constant dels erveis públics, que són aquells que la ciutadania necessita que li siguen oferits per l'administració pública d'una manera eficaç. La ideologia dretana del partit popular, en aquest sentit, és transparent com l'aigua: en primer lloc es va generant una desconfiança respecte als serveis públics per a, en segon lloc, deixar la seua gestió en mans privades.
Aquesta pràctica no és una qüestió política de segon nivell, sinó que marca de manera clara la divisió ideològica entre la dreta i l'esquerra. I s'ha de dir també que, desgraciadament, la socialdemocràcia europea en el seu conjunt està contribuint en gran mesura al desmantellaments dels serveis públics que són garantia de pau social.
Per analitzar aquests assumptes ens reunírem l'altre dia representants de les federacions de Serveis Públics de CC.OO i de la Intersindical Valenciana. Va ser un treball profitós, compartit, ideològic de primera línia, i ben allunyat de la quotidianeïtat
1 comentari:
No sé que pensamientos tiene usted ni que le lleva a llevar una camiseta contra alguien, pero si esa es la imagen que dan los políticos (sean del signo que sean) flaco servicio le estamos haciendo a la democracia y a la justicia. Solo se me ocurre que a lo mejor ustedes proponen lo conocido como linchamiento popular y llevar a la guillotina. Lástima de pais. Además, no creo que es algo de risa. ¿Le gustaría que alguien llevara una camiseta con un homosexual riéndose de él? Pues entonces.
Publica un comentari a l'entrada