diumenge, 1 de març de 2009

Ètica, estètica i política


Les coses que són legals, són ètiques, va dir el Conseller de Governació, Serafín Castellano, després que es fera públic que des de les diverses Conselleries per les quals ha passat s'han adjudicat obres a una empresa d'un amic íntim vinculada a la seua família. Abundant en aquesta perillosa confusió, el seu cap, Francisco Camps, va usar com a argument en la seua defensa, davant les sospites que comencen a conéixer-se, que cada vegada té més suport popular. Curiosa i perillosa confusió aquesta última, que confon el paper de la justícia amb el de la ciutadania. El poble, democràticament, vota i ens fa guanyar o perdre eleccions, però no ens absol dels delictes. En canvi, els jutges i tribunals no ens fan perdre ni guanyar votacions, però amb les seues sentències delimiten si les nostres actuacions són ajustades a dret o no ho són. Açò, que és tan simple, sembla que el nostre president no ho té clar.
Com tampoc sembla que no té clar que ell és el President de tot el poble valencià, i no només el president del seu partit polític. Hi ha moltes sospites que no estan clares i la millor manera d'escampar la boira és fer pública la documentació i els papers que de manera insistent estem reclamant des de l'oposició. La negativa a fer pública aquesta documentació i la prepotència en l'enrocament del president, només fa que augmentar les sospites.
Per no parlar del perill democràtic de les seues afirmacions