dissabte, 7 de març de 2009

Tocats i escorats




M'he permet el luxe d'usar el títol d'un article de JJ Pérez Benlloch publicat a "El País" fa uns dies perquè crec que descriu perfectament l'estat actual del govern de Partit Popular. En la sessió de control del dijous passat vaig exigir que es feren públics els papers dels contractes que Camps fa prometre ensenyar als membre de les Corts. Una vegada més, Camps va mentir, va enganyar a la ciutadania i va manipular a les diputades i als diputats, representants de la sobirania popular. Les Corts s'han convertit en un circ (que, per cert, és un lloc agradabilíssim on vaig sempre que puc, però la funció d'un circ és diferent a la funció d'un parlament), en un espectacle, on els Consellers, en comptes d'informar, representen la seua pantomima particular. El Partit Popular està manipulant els órgans de representació democràtica de manera patrimonialment partidista, però a la llarga ho pagarà. No tinc dubte que en el pecat portaran la penitència i que la sobèrbia amb que Camps i la seua cort d'honor actuen serà el pecat que el farà perdre.
Per cert, en el vídeo que encapçala aquesta entrada lluïsc una samarreta al·lusiva a la manca de transparència del Consell, samarreta que no agradà al Conseller Rambla, poc acostumat al prêt a porter i assidu a la sastreria de marca. De fet, quan em dirigisc a la tribuna, Rambla em dedica un amigable "vaya camiseta que me lleva". No se sent en el vídeo, però li agraïsc el seu interés pel meu vestuari dient-li que "però esta està pagada".