divendres, 23 de juliol del 2010

Noves famílies





Una de les millors conseqüències de la meua activitat professional (em referisc al despatx d'advocada, no a la política, que no és una activitat professional sinó una vocació vital que ara m'ocupa molt de temps) és poder contribuir a millorar la felicitat de la gent que té problemes. Des de fa molts anys col·labore amb el Col·lectiu Lambda en qüestions relacionades amb drets de gais, lesbianes, bisexuals i transexuals. La meua relació amb el Lambda ve de lluny, de molt lluny, de quan tots els assistents a les manifestacions de l'orgull gai cabíem en mitja carrossa de les d'ara. Amb la gent del Lambda he conegut moltes realitats, molts casos i he ajudat, des de les meues possibilitats a millorar dels condicions de vida de molta gent i, des dels xicotets avanços aconseguits, hem contribuït també a fer avançar la societat.
Un grup de gent especialment entranyable son les famílies homoparentals. Amb aquestes famílies, moltes d'elles agrupades en l'associació GALESH, mantinc una relació especial, ja que la millora de la seua felicitat passa, en la immensa majoria dels casos, per la felicitat dels xiquets. En la meua relació amb aquestes famílies he vist créixer xiquets, estimar-se, desestimar-se, etc. La setmana passada em van convidar a la presentació d'un llibre del Dr José Ignacio Pichardo Galán, un home bo, solvent, compromés. En el llibre (en realitat un resum de la seua tesi doctoral en Antropologia), que es diu "Entender la diversidad familiar. Relaciones homosexuales y nuevos modelos de familia", es descriuen els nous models familiars que coexisteixen en Espanya en estos moments. Diversitat de famílies que tenen un nexe comú: l'estima. Estiguérem en la llibreria Sahiri, on treballa Ana, la filla del meu estimat Feliciano, i vam compartir una estona molt més que agradable, de reflexió, de crítica, de riures, de records. Vaig vore alguns xiquets que feia temps que no havia vist i que havien crescut molt. Em vaig emocionar i vaig intentar entendre a qui pot molestar la felicitat dels altres. Vaig intentar entendre per què pot haver gent a qui li resulte molest que s'amplien els drets de les persones perquè tots siguem una miqueta més iguals. Vaig intentar entendre per què hi ha gent que vol imposar el seu model de vore la vida a tota la resta de la humanitat. Com que vaig ser incapaç d'entendre-ho, vaig mirar als ulls d'una de les xiquetes que voltava per allà, em va mirar, em va somriure i em vaig emocionar. L'avanç de GALESH és l'avanç de tots.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

És una sort que una representant política participe actívament en l'activisme LGTB, és una sort i un privilegi, entre tants polítics que només ens usen per possar-se a la foto. Gràcies, Mònica.

Salvador ha dit...

Familia és amor, és acollir i extendre les teues arrels en el sí de la llar.

És acompanyar durant tota la vida a qui el destí t'ha designat, vincles i llaços que s'extenen més enllà de l'empatía...

És possar a disposició del ser estimat el teu temps, viure sentint que totes les hores marcades per tots els cronómetres del món sencer mai no serien suficients per compensar el sol fet d'existir i caminar agafats de la mà.


És eixugar llàgrimes paliant els patiments d'éssers que fan que la teua vida tinga sentit ...

Entre vosaltres i jo...
Familia és allà on el temps s'atura; allà... portes endins, on la felicitat és mutua i compartida.

Tal qual


SALVA

Ire ;) ha dit...

Només cap dir una cosa... GRACIES pero tot el suport que ens aportes, em dona molta força llegir-te.