diumenge, 9 de maig de 2010

Ai senyor, senyor, quan demanarà perdó Camps?

En l'última sessió de control al President vaig tindre ocasió de preguntar en la rèplica. Els últims dies hem sabut més coses de la trama de corrupció adherida fins el moll de l'os al Consell i al Partit Popular. Hem sabut que, a més dels vestits ja famosos, dels regals ("te has pasado 100 pueblos") a la dona del President, dels amors ovoides i nadalencs entre el President i el Bigotes, també hi ha regals per al fill (un gosset-robot japonés caríssim), per a la Presidenta de les Corts (un rellotge de 2.800€, ara ja sabem perquè és tan estricta amb el temps en les Corts), i més coses que sabrem i algunes que ens imaginem.
També sabem que Camps i De la Rua comparteixen alguna cosa més que una íntima i sentida amistat, sentiment per al qual l'idioma castellà, amb 85.000 paraules definides en l'última edició del Diccionario de la RAE, no ha trobat el vocable oportú, coneixem el dret de cuixa que aplicava vergonyosament el condottiero Vicente Sanz ("nosotros, Eduardo (Zaplana, of course), estamos en política para forrarnos") a les treballadores de Canal 9, sabem que el mateix Director General de RTVV estava implicat en la trama corrupta i ha hagut de dimitir, sabe que la visita del Papa va ser de tot excepte misericordiosa. Sabem tantes coses que ens costa saber per quin motiu el President Camps encara no s'ha dignat a demanar disculpes i perdó al poble valencià per mentir de manera reiterada i continuada en les Corts Valencianes sobre el seu coneixement i implicació en els fets coneguts per tots.
Per cert, en el minut 1:16, abans de donar-li la paraula al President Camps per contestar-me, la Presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, la que rep rellotges de 2.500€, la que m'expulsà perquè no li agradava la samarreta que portava, no pot evitar dir en veu baixa "ai senyor, senyor". Tot un exemple d'imparcialitat i neutralitat institucional, sí senyor!

6 comentaris:

Pau ha dit...

A Camps ya sólo le falta decir para defenderse que su voz no era la de las grabaciones, que alguien que quiere hacer daño a todos los valencianos y valencianas lo imitó.

Esperemos que nuestro querido President se canse pronto de la patética huida hacia delante que está protagonizando y dimita.

Un saludo,

Comunicación Viciada

[ dl ] ha dit...

Bé Mónica, encara queda molta feina per fer, pero arribarà el moment en que el pocavergonya que tenim de president s´en vaja, perque la merda li aplega ja fins al melic...

Gràcies pel teu esforç; representes molt més que l´ú per cent de la població valenciana.

Iurema ha dit...

Mònica, fa falta més gent com tu a l'oposició. Que es faça sentir, que dóne faena i que la gent la conega. No milite en el teu partit, però estic orgullosa de fer coalició, ara sí, amb un partit que gent com tu representa. Li fa falta a este país polítics que creguen en el que fan i que no es vénen. Ànims i endavant!

Pedro ha dit...

Ay señor, señor, Milagrosa siempre nos tiene que dejar alguna anécdota... por lo menos esta vez no estaba jugando con el móvil... Mónica, lo de siempre, muchísimos ánimos porque la situación está en vía muerta y a este paso van a conseguir desgastarte a tí... espero que sigas resistiendo y remontando como hasta ahora. Por otra parte no deja de ser irónico que esta gente hable de representatividad, desde luego que de eso saben mucho, seguro que creen que Franco mandaba porque le votaba la gente...
Un abrazo i endavant!!

Salvador ha dit...

Sobèrbia... gràcies per la intervenció. Este repàs és el que molts valencians li voldríem haver pegat.

Víctor ha dit...

Independentment d'eixes absurdes respostes, d'eixe mirar cap a un altre costat, d'eixa infravaloració de l'opinió ciutadna, d'eixa manipulació de les institucions democràtiques, d'eixa desvergonya per mantenir-se en el càrrec... perfavor, Mònica, no pares de replicar i criticar als destrellatats que estan al govern valencià i als diputats que li donen suport, doncs per molt que parega que la teua veu sols és un eco més a la cambra de les Corts és la única veu que tenim molts valencians que ens sentim farts i desmoralitzats de tenir a qui tenim al front de les nostres institucions. Gràcies per ser així. Ànim i valentia, que al carrer som molts (cada dia uns pocs més) els qui estem amb tú i amb les teues genials intervencions. Gràcies!