diumenge, 25 d’octubre del 2009

No eren els avantatpassats ideològics, són els actuals dirigents


Fa pocs mesos, una miqueta abans de l'estiu, en una de les intervencions parlamentàries que més va irritar al Partit Popular, els vaig acusar d'antidemòcrates amb un record molt simple: mentre l'esquerra d'este país té un passat gloriós de lluita per la democràcia i la llibertat, la dreta va col·laborar impunement amb el franquisme i molts dels actuals dirigents (començant pel seu President d'Honor, Manuel Fraga) van participar de la repressió practicada per la dictadura contra els lluitadors demòcrates. Aquest recordatori va molestar tantíssim als diputats populars que, des d'aquell dia, van decidir que no contestarien mai més al nostre grup parlamentari. Encara recorde que Font de Mora em va interrompre mentre parlava amb la premsa i, de manera molt maleducada, va començar a cridar-me i a intimidar-me amb el ditet.
Ara, uns mesos després, el partit popular ha elegit un nou secretari general accidental per substituir provisionalment l'anterior secretari general accidentat. I hem sabut que l'afortunat, l'alcalde de Crevillent César Augusto Asencio (sí, sí, César Augusto, com Pinochet), l'any 1979 escrivia articles negant el genocidi nazi, desmentint l'existència dels camps de concentració i acusant els jueus de ser uns grans manipuladors mundials, etc, etc, etc. Diu ara César Augusto que això va ser un "error de joventut" del qual es peneideix Un error de joventut negar l'existència de l'extermini de milions de persones? En l'any 1979?
En açò em passa com en les converses de Camps amb el Bigotes: em resulta més indecent la data en què tenen lloc (la nit de Nadal) que el contingut. Asencio escriu l'article l'any 1979, un any després d'haver-se aprovat la Constitució i el mateix any en què se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques des de l'any 1936, les mateixes eleccions que, anys després, el feren a ell alcalde. En l'any 1979, molts espanyols havien eixit de la presó després d'un procés d'amnistia política, el Partit Comunista feia 2 anys que s'havia legalitzat, les esperances de miliols d'espanyols de totes les edats (joves i majors) estaven a flor de pell. Milers d'exiliats retornaven a casa després de dècades de dolorós exili. Faltava poc perquè la democràcia arribara també a tots els ajuntaments, que encara estaven ocupats per alcaldes franquistes. Espanya, en l'any 1979, era un crit d'alegria i d'esperança. I en este context, César Augusto (Pinochet no, Asencio) publica un article (un error de joventut segons ell) racista, xonòfob, filonazi. Si aquest article, en comptes d'haver-lo escrit en l'Espanya democràtica, l'haguera escrit en Alemanya en el mateix any, hauria estat condemnat a pena de presó per negacionista. En canvi, en el nostre partit, en el nostre desgraciat país, este poca-vergonya és el Secretari General del partit que ens governa. Quina tristor!