Sara

Ahir vaig estar a Manises. Vaig conéixer a Sara. Sara té deu anys, els ulls foscos, quasi negres, profunds i intel·ligents. Sara és un miracle de la vida. Naisqué amb 25 setmanes, 15 setmanes abans d'hora. Menys de mig quilo de criatura. Sara és una lluitadora, perquè només nàixer va tenir que lluitar per sobreviure. No és la primera que conec, Andrea també es va avançar a la vida, va lluitar per sobreviure, i ara ja és una doneta. I Sara va lluitar i va triomfar. Diuen els metges que les xiquetes prematures tenen més possibilitats de sobreviure. És com si una intuició atàvica els diguera que elles han de pelear sempre més que ells, que a elles la vida els exigirà més que a ells... I vaja que ixen endavant. Ara Sara és una xiqueta preciosa. Diu que no li agrada el PP perquè no vol a son tio. Son tio, Manuel, es el segon en la candidatura de Manises. Està casat amb Pedro, escriptor Xilé que malgrat que porta al País Valencià un grapat d'anys, ja parla valencià. Sara reparteix propaganda, escolta en els actes electorals i té fermes conviccions malgrat la seua edat. En els ulls de Sara recorde el meu passat de xiqueta inquieta i amb conviccions. En els ulls de Sara també veig el futur de tots nosaltres.