dimecres, 23 de maig de 2007

Animalades



Vos presente a Manolo. Manolo és el nostre gat. Vivim amb dos gats, Alice i Manolo. Fins el tres de març d'enguay també vivia amb nosaltres Tania, pero després de 18 anys de convivència, d'acompanyar-nos en la vida, Tania es va cansar de viure. No vos imagineu el buit que pot deixar un ser tan xicotet. Doncs bé, com he vist que a la campanya electoral ha entrat un gat, Pan, en una roda de premsa, he decidit presentar-vos a Manolo (Alice és massa tímida i no li agradaria eixir en un bloc). Manolo viu amb nosaltres des de fa 11 anys. Els anys que té. Com tots els sers menuts de ma casa va vindre de casualitat, trobat al carrer (o això em digueren) de la mà de Sergio, el meu cosí-germà. Fins i tot J.J. el més menut de la casa, va ser trobat al carrer, cosa més difícil perquè J.J. es un agaporni (una espècie de loro molt xicotet). Em digueren que es moriria, perquè eixos pardals no saben viure sense parella, però pel que és vist, ell o ella, no sabem, va decidir viure. Porta amb nosaltres 10 anys. Doncs com vos deia, Manolo és com Garfield, el coneixeu? És igual que el còmic però en gris. És gos, vull dir, un gat molt gos; no té vergonya; li agrada molt la pizza (a Garfield és la lasagna); està gros i no pot saltar al sofá sense pegar-se en la panxa. ¡Ah! I dorm panxa amunt. Amb els anys està fent-se cada vegada més carinyós i ara, en campanya, se que està tirant de menys les nostres sessions de sofà nocturnes. Jo també, he de confessar-lo.

Fa molts anys que sòc sòcia de la SVPAP (Societat Valenciana Protectora d'Animals i Plantes). Pense que la qualitat i el grau de civilització d'una societat també es mesura pel tracte que aquesta societat li dóna als animals. Em sembla important tenir legislacions que protegisquen els animals, que sancionen el seu maltracte, que vetlen perquè els sacrificis d'animals per al consum humà es facen en les condicions més humanes i menys cruentes possibles, que eviten l'experimentació en animals, etc. I això no sols pels propis animals, pel seu benestar, pels seus "drets" que també, sinó fonamentalment per nosaltres, pel que diu de nosaltres com a sers humans com a societat. Perquè qui maltracta un animal li està infligint un dany a l'animal, però també infligeix un dany a la societat, perquè la degrada. En defintiva una societat que respecta els animals, és una societat més humana.