Dijous passat va ser un altre dia trist per a la democràcia valenciana. En realitat, una setmana que comença amb la mort de Benedetti i continua amb la declaració de Camps com a imputat per un pressumpte delicte de suborn, no pot ser una bona setmana. Dijous, a més, en les Corts es va escenificar un nou acte del PP en la seua estratègia de silenciar l'oposició. És curiosa la reacció de la dreta quan li recordes el seu passat. Per què els deu saber tan malament que recordem que el seu President Fundador i senador, Manuel Fraga, va ser ministre de Franco? Per què hem de suportar en silenci que ens diguen que no creiem en la pressumpció d'innocència, que estem instal·lats en la cultura de la mort, que provenim d'una ideologia totalitària i tantes altres barbaritats? Per què els senta tan mal que els recordem que perquè ells puguen ara llançar tantes insídies milers i milers de persones van ser empresonades, torturades o assassinades en este país? I per què no es pot dir amb la cara ben alta que aquestes persones, lluitadores per la llibertat, formen part de la tradició més noble de l'esquerra espanyola, mentre que la tradició de la dreta està, precisament, en el bàndol contrari? I per a mostra, el següent botó: Alianza Popular, el partit d'on naix el PP el 1989, va ser fundada l'any 1976 per Manuel Fraga, Cruz Martínez Esteruelas, Federico Silva Muñoz, Licinio de la Fuente, Laureano López Rodó i Gonzalo Fernández de la Mora (coneguts com "Los 7 Magníficos"). Totes aquestes persones van ser ministres franquistes i formaren part de governs que dictaven sentències de mort contra militants demòcrates. No parlem de la guerra civil. Parlem de l'Espanya dels anys 60 i 70 (en el 75, mentre els fundadors del posteriorment anomenat Partit Popular estaven en la mateixa taula que Franco, 5 joves van ser afusellats per a escarni d'Espanya). Als anys 70 joves lluitadors per la democràcia i la llibertat morien pels carrers a mans de bandes feixistes amb impunitat policial alentada des del govern en què participaven els fundadors del PP. I en les comissaries es torturava de manera sistemàtica amb la passivitat (per no dir paraules més fortes) del govern on participaven els fundadors del Partit Popular. Estos són, per tant, els avantpassats ideològics de la dreta en el nostre país. I ells ho saben. I per això es reboten tant quan se'ls recorda.
Deia al principi de l'entrada que una setmana que comença amb la mort del Benedetti (a qui tantíssim dec i a qui tantíssim he admirat) no podia ser una bona setmana. Vos regale a tots el poema de Benedetti que vaig intentar llegir en les Corts i que la Presidenta em va impedir (i un altre dia li dedicarem una entrada del bloc a Milagrosa Martínez, el nom de la qual és l'únic motiu que trobe que explique que puga presidir un parlament):
PAUSA
De vez en cuando hay que hacer
una pausa
contemplarse a sí mismo
sin la fruición cotidiana
examinar el pasado
rubro por rubro
etapa por etapa
baldosa por baldosa
y no llorarse las mentiras
sino cantarse las verdades
