Ahir vaig estar en un homenatge que la gent del BEA va fer a Ramon Lapiedra. Va ser un acte emotiu, entranyable, de fortíssim component cívic i polític. Ramon Lapiedra va ser el rector que va transformar la Universitat de València i la va convertir en una institució moderna, científica, valenciana, progressista, arrelada al nostre país. La va convertir en la Univertitat on molta gent ens vam formar.
L'acte va servir també per retrobar-me amb la gent del BES, l'associació d'estudiants a la qual vaig pertànyer i que va ser escola de compromís i de responsabilitat. Em vaig retrobar amb Ximo Cádiz, excoordinador general del col·lectiu Lambda, amb Ximo Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia, amb Salva Molins, expert en dret internacional, amb Joan Gregori, Raül Vidal, Rosa, Empar, etc. Amigues i amics d'una etapa de formació política i ciutadana definitiva.
I em vaig quedar amb les paraules de Ramon Lapiedra, amb la seua reivindicació de la política, del compromís "l'èpica està molt bé, però no oblideu la lírica", de la defensa dels grans drets conqerits, de la crida a la participació. Lapiedra és un luxe per a la gent de València. Un luxe de persona, de científic, de gestor, de pensador. És una persona que, com ell digué parafrasejant a Shakespeare en el discurs d'acceptació de la medalla d'or de la Universitat de València, feta de la matèria dels somnis. Per això, moltes gràcies, Ramon
17 comentaris:
Les últimes setmanes he notat un sensible augment de les notícies generades a la xarxa que contenen l’expressió referida a la participació. L’explicació? A l’obrir la majoria d’entrades, hom comprova com éstes corresponen a un munt de comunicats i declaracions d’altre munt de candidats a regidories, alcaldies i presidències de Comunitats Autònomes… Probablement heu pensat el mateix que jo: en eleccions, els polítics se’n recorden de la participació ciutadana. En valencià castís diriem allò de que Se’n recorden de Santa Bàrbera sols quan trona.
Tot i valorant de manera positiva el protagonisme atorgat a la participació als programes i mítins electorals, cal recordar a governants presents i futurs allò que resulta evident: la participació no és flor d’un dia, sino arbre fruiter que cal, des de que és plantó, empeltar, regar, polvoritzar, esporgar, aclarir i femar per a que amb el temps done els seus fruits.
La reflexió sancera a l'enlla¨:
http://francescchalmes.wordpress.com/2011/05/09/participacio-ciutadana-hi-estem-dispossats/
Hola! Segueixo la vostra trajectòria política. M'agradaria saber que opines sobre la diferencia, si es que existeix, entre valencià i català!
Merci
No sé si llegiràs això, de tota manera. Desprès de veure't en els vídeos pel youtube t'he de dir una cosa: Mil com tu ens caldrien! I potser faríem curt.
És una llàstima que no visqui a València, si no et votaria.
Hola Mònica,
Fa un any vaig arribar a la província d'Alacant procedent de la província de Barcelona.
M'ha sorprès molt gratament trobar-te ja que, no tenia referent polític afí aqui al País Valencià i després d'escoltar i veure alguna de les teves intervencions et puc dir que l'he trobat, t'he trobat!
No és que jo sigui molt però amb mi ja som un més. Endavant Mònica!
Suerte en las elecciones Mónica.
Sin entender mucho Valenciano, veo tus video como diputada y pienso que otra clase de políticos es posible y la suerte que tienen los valencianos de tener una opción tan digna en las urnas.
Hola Mònica! em dic Miquel, sóc de Sueca i m´he assabtneta que has estat ací fent campanya per Compromís. No havia sentit moltes propostes de Compromís últimament (de segur perquè no teniu la mateixa capacitat propagandística que altres partits...) però únicament amb el vídeo que vaig vore a tuenti de les teues intervencions en el programa de Canal 9 on cantares les quaranta al govern autonòmic, em vaig sentir plenament identificat amb la vostra manera de veure les coses. No se si veuràs aquest missatge però de part meua, vull que sàpigues que compartisc la vostra visió i a pesar d´una derrota electoral, et done tot el meu ànim per a continuar lluitant. Representes a més persones de les que et penses. Una forta abraçada i no et canses mai de reivindicar una València més justa!!!!!
Buenos dias Monica, desde Barcelona, nos recuerdas al fenomenal Labordeta, artista del pueblo ante todo y mejor politico donde los hubiera, tu nos recuerdas con tus dicursos que todavia hay politicos con los "bemoles" cuadrados y no tienen miedo a los desalmados capitalistas que pululan sin dignidad y gustan de tener sus bolsillos llenos a costa del sudor de los que creen tener como esclavos.
"Democracia Real Ya", por suerte el personal esta reventando y haciendo actos pacificos en pos de un sistema mas justo, el sistema ha estado, esta y estara pero no debemos permitir que continuen con los mismos errores y menos por egoismo y vanidad, algun dia acabaran por darse cuenta que el mundo no se mueve alrededor de ellos. Ellos forman parte como todos de este mundo.
Saludos cordiales.
Jesus y Encarna - Creaciones-
Mònica,
Espere que pugues treure acta de diputat en les eleccions de demà. Si no les corts perdàn la millor de les seues parlamentaries.
Que tingues molta sort.
Salut,
enhorabuena por las elecciones monica.
Un saludo.
rtvv24h.blogspot.com
Mònica, eres molt gran i dones com tú queden poques :) Segueix així que m'encanta la teua claretat i la teua forma de tindre sempre arguments per a tots! Des de la facultat de dret de l'universitat de València, enhorabona :)
Ànims Mònica!
Només us escric per enviar-vos un missatge de suport. Arribareu molt lluny. Ho esteu fent molt bé! Sapigueu que teniu molts simpatitzants fora del País Valencià.
Edu Martorell
Barcelona, Catalunya
he tingut el gran honor de descobrir-te aquests dies. dono gràcies que encara quedi algun polític que digui les coses pel seu nom sense por a què puguin dir-te.
ànims i endavant!
Hola Mònica. No soc incondicional de cap partit, encara que habitualment vote al bloc. T´escric estes línies per mostrar-te la meua admiració per la teua valentia i honestedat. Dius les coses clares i no ets indiferent davant la injusticia. Potser al llarg d´estos últims 4 anys tu i els teus companys us haureu sentit sols, enmig de tants corruptes, prepotents i mentirosos. I potser en alguns moments haureu sentit la sensació de que esteu predicant en el desert, però sàpigues que tant abans com a partir d´ara, quan els feu traure els colors a tota eixa gentola, no heu estat ni estareu sols. En eixos difícils moments en que potser us haveu sentit com uns corders enmig d´una manada de llops, darrere de vosaltres he tingut la força de molts milers de valencians. I a partir d´ara encara més.
Algo es mou en el País Valencià, i tú has tingut prou que vore Mònica.
Ànim i dona´ls canya¡¡¡
En primer lloc vull demanar disculpes per haver tingut una miqueta oblidat el bloc. La meua intenció era haver-vos anat contant el dia a dia de la campanya electora, però la realitat s'ha imposat. De tota manera, supose que m'haureu seguit a través de les vies tradicionals i també de la magnífica tasca que s'ha realitzat en les xarxes socials. No estaré mai suficientment agraïda a la gent que m'ha ajudat en aquesta nova ferramenta que ha demostrat ser més poderosa del que molts semblaven.
De tota manera, i abans de seguir amb les entrades, no vull deixar d'agrair a Francesc Andreu, Veu d'Alerta, Amo, marenga, Julio Cesar, mikaletmo, Jesús y Encarna, Pedro, virtualsets, marieta_90va, Eduard, DnH i Jordi, els ànims que m'heu enviat. Vos assegure que és un plaer comptar amb gent com vosaltres i això fa que la nostra tasca siga més satisfactòria. Com més prompte millor començaré les noves entrades i vos aniré posant al corrent.
Gràcies de nou a tots, un abraç i endavant!
Molt d'anim Mònica.
Tens la veu del vertader poble valencià, que independentment d'ideologies o creençes, és honrat i amb bon cor. Més com tú fan falta per tirar endavant. No renuncies al que cregues, mentre ho cregues i façes de cor. Els tens molt ben ficats, amb tot el respecte.
Un abraç.
Carles
Aprovecho su blog para manifestarle mi solidaridad en el caso de la camiseta reivindicativa. También en lo que se refiere al fondo de la reivindicación. En primer lugar no hay nada escrito sobre las vestimentas de las diputadas/os; en segundo lugar es inaceptable (aunque haya que aguantarse) el autoritarismo y arbitrariedad de un presidente como el sr. Cotino al que más le valiera aclarar sus cuentas con ciertos gastos personales cargados a cuentas pública, así como su contribución a que una empresa de la que forma parte haya cobrado de la Generalitat más de 300.000 euros sin haber construído la obra por la que se pagó dicha cantidad. Me dispongo a escribirle al interesado por si tiene a bien contestarme sobre este asunto. A usted le reitero mi solidaridad. L. de Guereñu Polán.
Publica un comentari