dijous, 16 de desembre de 2010

Un país de xiquets i xiquetes









En Compromís hem posat en marxa una campanya en favor de l'educació infantil. De tan simple com és resulta de vergonya haver-la d'explicar: es tracta de crear una xarxa pública d'escoles infantils que garantisquen l'escolarització gratuïta i pública de totes les xiquetes i xiquets abans de l'escolarització obligatòria. Totes les mares (i els pares) coneixem la dificultat de trobar una plaça escolar per als nostres fills de 3 anys. Aquesta dificultat es multiplica si són menors de 3 anys: resulta pràcticament impossible. Ens hem de gastar centenars d'euros mensuals per una cosa tan simple com poder dur els nostres xiquets a escola i així poder seguir treballant.
Per aconseguir això necessitem 50.000 signatures. 50.000 signatures que obligaran a les Corts Valencianes a debatre la nostra proposta de llei que garantirà la creació d'una xarxa pública d'escoles infantils on poder dur els nostres fills. Cada firma suposarà milers d'escoles. Cada firma serà un acte d'amor. Cada firma serà un bes per als nostres fills, per a les nostres nétes, nebots, cosines, filles d'amics i amigues. Una iniciativa legislativa popular pel futur, per nosaltres, per l'educació, per la dignitat.
Vull agrair a tots els volutaris i voluntàries que ja estan recollint signatures, als fedataris que garanteixen la legalitat del procés, a les persones que ja han signat i les que ens animen. I vull, especialment, agrair a gent com Josep Aparicio, que amb la seua habitual sensibilitat i amabilitat ha elaborat el vídeo que encapçala aquesta entrada. Quantes poques es poden dir en tans pocs segons i sense paraules. Gràcies, Josep, per tot el que fas. Gràcies pel teu somriure i el teu treball quotidià i permanent. Si volen saber més coses d'aquest luxe de persona, seguiu-lo a www.apeudepagina.blogspot.com. M'ho agraireu.
A tota la resta, gràcies i endavant. El futur és seu. Per tant, és nostre!

2 comentaris:

Josep Aparicio ha dit...

Gràcies, moltes gràcies per les teues paraules.
Com deien, el futur no està escrit, però si n'hi ha, segur que a tots, i no només als de sempre, ens correspon una mica.

Iurema ha dit...

i on se signa?