dilluns, 12 d’abril de 2010

Amb el Cabanyal al cor (i al cos...)







No sé què em va doldre més dels fets que han tingut lloc al Cabanyal els últims dies, si no haver sigut capaços de detindre els enderrocs, si la intervenció brutal de les policies nacional i local, si vore com les màquines excavadores eren de la família Cotino (SECOPSA, la mateixa que es va beneficiar de la seua participació en la societat Cabanyal 2010), si comprovar amb impotència la incapacitat d'entendre la situació per part del Delegat del Govern, amb qui vaig parlar personalment abans de la intervenció policial, si les històries personals que vaig escoltar per persones majors que plorant em relataven el martiri que estaven patint...
No oblidaré mai el que ha passat al Cabanyal els dies 6, 7 i 8 d'abril de 2010, que passaran a la història de la vergonya d'una dreta que no es deté davant de res i d'un PSOE incapaç d'entendre les coses que passen i que envia la policia per a protegir els delinqüents i agredir els veïns d'un barri que veuen com s'espolien les seues vides. I tampoc oblidaré la presència i el suport
de la bona gent d'Iniciativa (Miquel, Miguel, Vicent, José, Xavi, Mª Jesús, Paco, Evarist, Enric...) que demostraren que la solidaritat no és una paraula, sinó una actitud.
Com ja deveu saber, més enllà de les històries personals (a mi em van colpejar, sí, però el dolor del cor superava amb escreix el del cap o les extremitats), que són les que m'impulsen a seguir, jo tinc l'obligació de donar respostes polítiques a les situacions quotidianes. Per això hem presentat una denúncia al Jutjat de Guàrdia contra els regidors de l'Ajuntament de València Miguel Domínguez i Alfonso Grau (que estaven presents durant els dies dels incidents) per delicte continuat d'espoli d'acord amb l'article 321 del Codi Penal.
Acabe hui amb una cita d'un llibre de Joan Francesc Mira, que resumeix molt bé el que deuen estar sentint els veïns i veïnes del Cabanual: "Un home està fet també en bona mesura dels objectes entre els quals i amb els quals ha viscut, de les parets i dels mobles d'una casa habitada molts anys, dels llibres que ha llegit i de les taules on cada dia ha menjat o treballat, del llit on ha dormit milers de nits en companyia. Si un canvi de casa és un canvi de pell, quina serà la companyia que li han de fer uns altres mobles i unes altres parets que no han absorvit encara cap presència humana, quina serà la seua nova pell de parets sense història, sense estrenar?"

13 comentaris:

funnyaran ha dit...

Lamentable el que està passant al Cabanyal! Ànim Mónica, eres la única política que te les coses on les ha de tindre per plantar cara al govern valencià!

Josep Aparicio ha dit...

Gràcies per estar on tocava.

Japarro Baños ha dit...

Sí, gràcies pel teu coratge i pel teu treball.

manolisa ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=mY5nMCtS-Bk&feature=channel

joanfer ha dit...

Això és vergonyós en el que se suposa que és un estat democràtic. Des de Mataró, em solidarització plenament amb vosaltres i amb la feina que esteu portant a terme.
Salut!

Charro ha dit...

Espero que Valencia hable en las próximas elecciones municipales y autonómicas.

Saludos desde Madrid y ánimo Mónica

Benet ha dit...

Gracias Mónica por estar allí, los vecinos que no pudimos estar te lo agradecemos.

Mónica ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. I ho dic amb l'alegria de saber que el Tribunal Constitucional ha ordenat la paralització dels enderrocs i ha deixat, per tant, amb el cul a l'aire tant a l'alcaldessa Barberá com al Delegat Peralta, que encara no ha demanat disculpes per la brutalitat policial contra els que defensàvem la legalitat, com ara ha quedat clar.

Pedro ha dit...

Desde luego las imágenes recuerdan más a otra época... Me ha impactado mucho la última foto, espero que no haya sido nada. Al menos tenemos la buena noticia del Constitucional. Muchos ánimos como siempre.

proves ha dit...

he vist el video amb l'unic soroll que el del silenci i m'extremix més encara, no sé on anem ni on anirem...sols sé que volem i que pretenem, potser això no siguen paperetes de vots però si paperetes de dignitat

gràcia ha dit...

Res no és debades, Mónica. Res.Ni les coses mal fetes (menysprear una gent i el seu patrimoni)ni les ben fetes (defensar una gent i el seu patrimoni, que és de tot el poble)
Una abraçada molt gran des d'Alacant.
Gràcia.

Mara ha dit...

Mónica, saps que l'empresa que estava derrocant està participada per Cotino? Saps qui han presentat projecte per a les noves obres? Estic quasi segura de que estan darrere de tot, dels derrocaments i de les noves obres. Mira a veure, que estos ens deixen sense patrimoni.

Tono ha dit...

Mònica, m'encantes.
Parles com una persona és a dir: com un polític de veritat; i no com un polític de pacotilla i això és el que més m'agrada de tu.

Ànim ;)