Camps: Trastornat

Trastornar, segons el Diccionari Alcover-Moll, significa capgirar, invertir la posició d'una cosa. En una segona accepció vol dir desviar, girar a un costat diferent. També s'entén per trastornar el fet d'alterar o torbar profundament l'ànim. Qualsevol d'aquestes accepcions, i totes elles sense excepció, són de lamentable aplicació al President Camps ens els últims temps. Des que ha comprovat que és mortal, des que ha deixat de levitar i ha tocat terra, un fort trastorn ha envaït la seua personalitat. Les persones que per professió i vocació el seguim, fa temps que ho advertim, així com també ho nota la gent que assisteix al·lucinada a les sessions de control parlamentari. L'última sessió d'elles, on Camps acusa al portaveu socialista Ángel Luna de desitjar assassinar-lo (Ángel Luna assassí!!!), demostra que el President ha invertit la lògica, s`ha desviat o té alterat o torbat l'ànim (o les tres coses alhora): en conseqüència, s'ha trastornat.
No és qüestió menor, a més, la manera en què preveu que el circumspecte portaveu socialista pensa acabar amb ell. Em torna a passar com en les famoses converses amb el Bigotes: m'importa més el dia que el contingut. En l'exabrupte del President quasi és més rellevant la forma que el fons, com ha posat de manifest el meu admirat Manolo Alcaraz (els articles dominicals del qual al Diario Información no em cansaré de recomanar per salut intel·lectual i democràtica). El model de mort elegit pel nostre trastornat President conté una càrrega ideològica profunda, de les que ixen del moll de l'os, i que remet a les èpoques més negres de la nostra història.
I també cal parar atenció a un altre fet substancial: tota la bancada popular, en pla hooligan, en peu aplaudint al líder en el seu trastorn. Líder que, per cert, els deixa amb el cul a l'aire poc després quan, obligat pel clamor universal, es veu obligat a demanar disculpes. Imprescindible el comentari que sobre aquests fets féu Iñaki Gabilondo eixa nit en Cuatro
No parlaré més sobre fets que em provoquen un gran fàstic. Simplement espere que aquesta etapa vergonyosa acabe prompte i la vida política valenciana es regenere com més prompte millor. L'enquesta de Sigma2 de l'altre dia albira esperances: El PP guanya, però baixa per primera vegada en intenció de vot. I Compromís és l'única força política que puja, i molt. El partit encara no s'ha jugat i el resultat no s'ha escrit. I l'altre dia, l'Alcorcón guanyà als galàctics. Visca l'alcorcón!