dimarts, 17 de març de 2009

El calaix de sastre i El Curt Ingrés



No sabem com acabarà (judicialment parlant, perquè políticament ja hem comentat que el Govern de la dreta del PP de Camps està tocat) Camps i el seu seguici. El que sí que sabem és que estan, més que tocats, atordits. Si recordeu la pel·li "Els Intocables d'Elliot Ness", de Bryan de Palma, hi ha una dramàtica escena on un sicari d'Al Capone aconseguix assassinar un dels policies de Ness, amb fama d'incorruptibles i inabastables i, amb la seua sang, escriu sobre la paret: "Tocables". Doncs bé, mutatis mutandis, aquesta és la sensació que deu tindre el PP: són tocables. Han caigut de la seua torre d'ivori i no poden fer el que vulguen. Els seus actes, els seus embolics, estan sotmesos, com els de tot el món, a la supervisió judicial. Hi ha moltes sospites i la negativa a informar, a mostrar documents, a entregar els papers requerits per l'oposició, augmenten les sospites.
Ahir vaig passar per una falla que ironitzava sobre la crisi. En una escena, dos senyores competien per un tros de tela que estava molt rebaixada. L'escena s'emmarcava amb l'eslògan "El Curt Ingrés", escrit amb la tipografia dels coneguts grans magatzems. Mentre continuava veient la falla, vaig somriure i l'escena em va recordar a Camps. I no precisament pel curt ingrés.
I per cert: Castellano dimissió!
I finalment: Font de Mora dimissió!