Sempre he pensat que l'activitat política és una de les més nobles ocupacions d'un ser humà, pel que té de solidaritat i d'empatia amb qualsevol altre ser humà. L'activitat política adquireix tot el seu sentit quan des dels òrgans del poder polític (les Corts en el meu cas) es prenen decisions que milloren la vida de la gent. Per això, una de les coses més pernicioses que li pot passar a un responsable polític és perdre el contacte amb la realitat, amb les necessitats de la població que rebrà els resultats de la seua acció política. Això és el passa en el govern del President Camps. I no és casualitat: forma part de la ideologia de dretes per a qui els ciutadans només són l'excusa necessària per a dur a terme les seues polítiques que només beneficien a uns quants. El Conseller d'Infraestructures, Mario Flores, és víctima d'aquesta síndrome. S'amaga darrere de les grans xifres per ocultar que desconeix per complet la realitat diària, quotidiana, dels milers i milers de ciutadans que diàriament usen el transport públic. Un transport amb una xarxa ferroviària antiquada, amb freqüències de pas vergonyoses (amb l'AVE serà més fàcil anar de València a Madrid que de València a Alberic), amb una xarxa de rodalies de Renfe insultant i amb greus mancances en l'aspecte de la seguretat.
Front les grans inversions en grans esdeveniments que només usarem (si és que els usem) una vegada a l'any, nosaltres treballem per les inversions públiques en les coses quotidianes, les que usem diàriament, les que realment milloren la qualitat de vida.
Nosaltres treballem per la felicitat de tots els dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada