dissabte, 15 de novembre de 2008

Contra la crisi, juguem a la mateixa loteria a què juga Fabra



Aquesta setmana s'ha parlat d'economia a les Corts Valencianes. És el que toca, perquè la crisi econòmica capitalista ens arrossega a tots. De vegades es pot pensar que la crisi és un concepte abstracte, però té noms i cognoms: els de les famílies que estan passant-ho malament, molt malament, perquè s'han quedat sense faena. Està passant en la construcció (ja fa temps que passa) i les indústries derivades de la construcció, passa en molts polígons industrials: en la Ribera, a Paterna, als voltants de València, a Elx, a la indústria de l'automòbil a Almussafes, a la ceràmica de Castelló. Les famílies valencianes, les que no viuen en Mundo Ilusión, l'arcàdia feliç de la qual es creu Presdient Camps, estan patint. I mentre veuen amb angoixa el futur pròxim, observen amb estupor com el el President de la Generalitat, el màxim responsable de la reactivació econòmica del nostre país, tira balons fora.
En l'últim debat parlamentari en què es tractà aquest assumpte li vaig oferir a Camps diverses mesures per afavorir la reactivació del teixit econòmic i productiu valencià, mesures que no van contra ningú (només contra els avariciosos que tant han fet per aquesta crisi i que són tan amics de Camps) i que beneficiaran als milers de valencians que necessiten ajudes ara.
I sinó, com arriba el nadal, sempre podem fer com l'exemplar ciutadà Fabra: comprar loteria a vore si ens toca la grossa. Això sí: comprem el mateix número que ell, perquè a ell li ha tocat diversos anys seguits!
Punxeu en el títol i voreu la proposta parlamentària que li vaig fer al president

7 comentaris:

MaikelVil ha dit...

Hola Mónica!
Dir-te, que malgrat ser d'esquerres, no tenia el gust d'haver-te sentit mai ni voret, i hui m'he trobat en un link on apareixia una réplica teua al super president Camps.
M'ha agradat moltíssim, feia anys que no escoltava algú replicar tant clarament a esta gent especialista en "pasar el rodillo" i fer el que els rota.
Soc de Vila-real, i ací per desgràcia també governa el PP.
La penúltima actuació que ens toca patir, ha segut vorer com van aprovar fa quatre anys la reforma de la plaça major en un projecte presentat i tancat er 600.000€, i quatre anys després, si Mónica, quatre, tenim que vorer com el regidor d'urbanisme ens diu tontos a la cara dient que el projecte s'ha fet en el temps estipulat i en el preu marcat, segons ell, gairebé 3 milions d'euros, has llegit bé Mónica, 3 milions.
En quant a educació, podria parlar hores i hores de la desastrosa situació en que està la educació local, amb multitut de barracons, escoles que ni es sap on aniran, etc etc etc.

En definitiva, considere un plaer haver-te "conegut".


Miguel

Kurioso-man ha dit...

Se puede decir mas alto pero no más claro. La corrupcion que atesora el gobierno de Camps y sus acolitos, ente ellos el ignífugo Fabra, debería estar en los libros de la mas vergonzosa historia de España.
Monica, ha sido un placer escuchar tu discurso (lo he visto en meneame) y descubrir que, por lo menos, en las Corts hay una persona honesta y que clama al cielo a la busqueda de justicia.
Un saludo

Mónica ha dit...

Moltes gràcies als dos pels vostres comentaris. Podeu vore més intervencions meues en altres entrades del bloc. La veritat és que el nostre President no està acostumat a que algú li diga les veritats que no vol sentir i, lamentablement, els debats de les Corts no solen transcendir, però vos puc assegurar que en el grup parlamentari de Compromís i, dins d'ell les dos diputades d'Iniciativa (Mireia Mollà i jo mateixa), traballem per la felicitat de tots els dies, i no per l'enriquiment d'uns pocs a costa de molts, com fa el PP.
Gràcies pels ànims. Al cap i a la fi, si podem dir aquestes coses és perquè vosaltres ens hau donat la força per estar a les Corts i poder-ho dir.

Andreu!.. ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. És una alegria vore que les visites van tan bé al meu blog

Salut!^^

*Baix les pedres... la platja*

Jose ha dit...

Enhorabona Mònica, esteu fent una sèrie d'intervencions francament admirables. Supose que el PSPV s'estarà tirant del monyo en veure la líder que a ells els manca. En la meua tradició política sempre s'ha dit que això de tirar-se "floretes" entre companys de partit no està bé. Jo pense que sí, que la feina bén feta s'ha de reconéixer (igual que quan no està tan bén feta). Que un dolç mai amarga a ningú, i molt menys si el dolç ha estat força merescut. He ensenyat el video a prou amics meus i diuen que estan encantats en la forma que feu política i que "caldrà seguir tot això nou que es l'ecosocialisme i Iniciativa". Enhorabona pel treball bén fet. S'ens veiem el 29. :)

Josep Aparicio ha dit...

Per qüestions d'estudis estic fent pràctiques a Urgències de l'Hospital Clínic de València.
El col·lapse és total: lliteres pels passadissos, malalts que esperen vora un dia a Observació abans de tindre un llit en planta... No estaria de més que us passàreu per allà una vesprada l'Enric Morera i tu per denunciar una situació indignant com poques.

Gràcies i salutacions.

Mónica ha dit...

Josep, tambe estas treballant a l'Hospital?
No pares! Et prenc la paraula i visitarem l'hospital, tot i que en sóc ben conscient de la situació que descrius perquè jo també sóc usuària de la sanitat pública i em tinc ben trepitjada La Fe, que és el centre que em correspon