Somnis

"Y en estos días el que escribe,
consciente del privilegio
de nacer en esta orilla,
cree que aún éste será el tiempo
del ángel temeroso que suspira,
átomo que gira en solitario,
alienígena nacido en esta tierra,
del sueño sublime, en fin,
del hombre y la mujer que buscan
otro mundo posible.

Y, mientras tanto, los santos
de causas perdidas discuten verdades,
armados con su piolet se confunden de enemigo.
Mientras, en la calle,
un rumor de alas batiendo exige su voz,
una voz diferente.
Meciendo en la red utopías
pregunta y disiente."


Vos he posat un fragment de la cançó "Somos" de l'últim disc d'Ismael Serrano. Encara que tot el disc és molt bo, no he triat a l'atzar aquestes dos estrofes. Han de veure molt amb allò que ens ha passat. Han de veure molt amb allò que som i volem ser: una veu diferent.

Potser amb aquest trocet de la cançó de l'Ismael Serrano, intente resumir tot allò que ens ha passat, des de les eleccions municipals i autonòmiques, la crisi al grup parlamentari de Compromís, les expulsions a Esquerra Unida, l'Assemblea censitària, les primàries silenciades, etc. etc. Això que vos deia en l'anterior entrada que aniríem parlant a poc a poc, crec que està molt ben resumit en la cançó. Per això l'he triada per començar a abordar la qüestió.

Com vos deia el disc m'agrada molt. Aquests somnis de l'home despert també em fan somniar a mi. Ací podeu gaudir del vídeo sencer:

Doncs això...