El calaix de sastre i El Curt Ingrés

No sabem com acabarà (judicialment parlant, perquè políticament ja hem comentat que el Govern de la dreta del PP de Camps està tocat) Camps i el seu seguici. El que sí que sabem és que estan, més que tocats, atordits. Si recordeu la pel·li "Els Intocables d'Elliot Ness", de Bryan de Palma, hi ha una dramàtica escena on un sicari d'Al Capone aconseguix assassinar un dels policies de Ness, amb fama d'incorruptibles i inabastables i, amb la seua sang, escriu sobre la paret: "Tocables". Doncs bé, mutatis mutandis, aquesta és la sensació que deu tindre el PP: són tocables. Han caigut de la seua torre d'ivori i no poden fer el que vulguen. Els seus actes, els seus embolics, estan sotmesos, com els de tot el món, a la supervisió judicial. Hi ha moltes sospites i la negativa a informar, a mostrar documents, a entregar els papers requerits per l'oposició, augmenten les sospites.
Ahir vaig passar per una falla que ironitzava sobre la crisi. En una escena, dos senyores competien per un tros de tela que estava molt rebaixada. L'escena s'emmarcava amb l'eslògan "El Curt Ingrés", escrit amb la tipografia dels coneguts grans magatzems. Mentre continuava veient la falla, vaig somriure i l'escena em va recordar a Camps. I no precisament pel curt ingrés.
I per cert: Castellano dimissió!
I finalment: Font de Mora dimissió!

Tocats i escorats

M'he permet el luxe d'usar el títol d'un article de JJ Pérez Benlloch publicat a "El País" fa uns dies perquè crec que descriu perfectament l'estat actual del govern de Partit Popular. En la sessió de control del dijous passat vaig exigir que es feren públics els papers dels contractes que Camps fa prometre ensenyar als membre de les Corts. Una vegada més, Camps va mentir, va enganyar a la ciutadania i va manipular a les diputades i als diputats, representants de la sobirania popular. Les Corts s'han convertit en un circ (que, per cert, és un lloc agradabilíssim on vaig sempre que puc, però la funció d'un circ és diferent a la funció d'un parlament), en un espectacle, on els Consellers, en comptes d'informar, representen la seua pantomima particular. El Partit Popular està manipulant els órgans de representació democràtica de manera patrimonialment partidista, però a la llarga ho pagarà. No tinc dubte que en el pecat portaran la penitència i que la sobèrbia amb que Camps i la seua cort d'honor actuen serà el pecat que el farà perdre.
Per cert, en el vídeo que encapçala aquesta entrada lluïsc una samarreta al·lusiva a la manca de transparència del Consell, samarreta que no agradà al Conseller Rambla, poc acostumat al prêt a porter i assidu a la sastreria de marca. De fet, quan em dirigisc a la tribuna, Rambla em dedica un amigable "vaya camiseta que me lleva". No se sent en el vídeo, però li agraïsc el seu interés pel meu vestuari dient-li que "però esta està pagada".