dilluns, 18 de gener del 2010

Salvem el Cabanyal


Dijous passat es va convocar la Diputació Permanent de les Corts. L'objectiu era donar el vistiplau al Decret-Llei del Consell amb el qual es pretén neutralitzar l'ordre del Ministeri de Cultura que decreta que el que vol fer l'Alcaldessa Barberà amb la complicitat i suport actiu del Consell de Camps, constitueix l'expoli de barri, declarat Bé d'Interés Cultural per un Decret de la Generalitat de 1993. Les intencions del Consell constitueixen un dislate jurídic i una felonia política, tal i explique en la meua intervenció que podeu vore des d'ací.
Però m'interessa més parlar d'una altre acte: el dia anterior vaig assistir a l'assemblea de la Plataforma Salvem el Cabanyal, exemple de lluita, de valor, de coratge cívic i de solidesa argumental. Aquest col·lectiu porta anys i panys fent front al poder, als abusos de qui ens governa. Com deia un portaveu de la Plataforma, Faustino Villora, han vist de tot: moments de goig i moments de dol, han mort i ressuscitat en més d'una ocasió. Però ahí continuen, defensant les vides de la seua gent. Perquè quan es tira una casa, s'enderroca una vida. En eixa assemblea vaig vore la bona gent del Cabanyal, gent jove i gent major que no entén com el seu Ajuntament els vol tirar de les seues cases, com es permet que degenere el seu barri, com la seua Alcaldessa pot mentir amb tal impunitat.
Però aquesta vegada, la gent del poble guanyarà. Que no s'equivoque la senyora Barberà, perquè ens posarem davant les màquines i abraçarem les cases si fa falta, perquè aquesta, senyora Barberà, no la guanyarà vosté!

5 comentaris:

Ninfa Replicante ha dit...

Ja m'agradaria estar en valencia soles per vore tot això. Aquesta vegada no poden guanyar, en ningun sentit.

peloni ha dit...

mònica tia, si senyora. Tú si que parles per nosaltres. 1b7

si voleu passar una bona estoneta després de tanta serietat.

http://fessolsnaps.wordpress.com/2010/01/17/conspiracio-mundial-de-com-el-titanic-va-eclipsar-el-lusitania/

Unknown ha dit...

... i la gent s'abraçarà a les seues cases en un acte d'amor...

Vaig tot el dia rumiant les teues paraules, i ho pense seriosament. És clar que jo també ho faria, si cal, aniré a ficar-me davant les màquines...
També vull que els meus fills puguen passejar pel Cabanyal, o per la Malvarrossa, sense tenir mitja autopista incrustada entre la mar i l'avinguda blasco ibañez. quin desgavell!!!

Molts ànims!!

Deva ha dit...

Sigue luchando por el País Valenciano. Y gracias por los "palos" que le metes a los que se lo merecen.

Unknown ha dit...

Bravo, este discurso es lo que hace falta,y además emociona. Chapó.