dilluns, 7 de desembre del 2009

Copenhaguen, València i el Triangle de Mar Blava






Fa dues setmanes tingué lloc a València una jornada de debat i de reflexió sobre models de sostenibilitat en el segle XXI. Va estar organitzat per la Fundació Nous Horitzons, el President de la qual, Jaume Bosch, va inaugurar la jornada. Va ser un matí dens, intens i interessant, on tinguérem ocasió d'aprendre de vertaders experts en el tema, com Raül Romeva, eurodiputat d'Iniciativa-Verds, Ricardo Almenar, biòleg i consultor medioambiental, Carles Arnal, biòleg, exdiputat d'Els Verds o Joan Ribó, exportaveu del Grup Parlamentari de l'Entesa.
També aprenguérem de l'experiència de govern de companys de Catalunya (Frederic Ximeno) i de les Illes Balears (Antoni Verger) els quals, des de les respectives Direccions Generals, apliquen mesures de sostenibilitat ambiental que demostren que des de la voluntat política és possible actuar positivament en favor del medi.
I també ens vam trobar amigues i amics d'anys i afanys: Dolors, Ignasi, Bauti, Jesús, Carles, Vicent...
No era la cimera de Copenhaguen, però hi havia més calor humà i (per què no dir-ho) propostes tant o més sòlides com les que es discutiran al país de Hamlet.

2 comentaris:

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolguda Mònica! Continuant amb la broma he d'agrair-te la promesa en ferm que m'has fet d'un càrrec ;)

També dir-te que, segons la meua humil opinió, sí que crec que cal deixar de banda un poc la vehemència en els discursos. Entenc que de vegades la situació és insuportable, però amb la mateixa contundència es podria transmetre el mateix missatge i arribar a més públic.

No puc evitar pensar, quan veig els vídeos amb les teues intervencions i les de Mireia, que heu pres massa café ;)

Salut i força!

Mónica ha dit...

Gràcies pel comentari i pel consell, tot i que no sé què hi pensaran els productors de café de Colòmbia o Etiòpia. En tot cas, t'assegure que anem a les Corts d'allò més tranquil·letes i és la gent del PP la que ens enerva.
Siga com siga, miraré d'apaivagar la vehemència.
I gràcies pel teu bloc: m'agrada molt de debò