diumenge, 1 de febrer del 2009

La crisi, que la pague el capital





Quan sent parlar de la crisi, de vegades em fa la sensació que es tracta d'una espècie de tronada. Es parla de la crisi econòmica com si fóra un temporal que ha arribat per causes alienes a la intervenció humana i que despareixerà per idèntics motius, deixant arrere un rastre de damnificats i runes que tocarà arreglar al govern de torn. En canvi, en poques coses es pot visualitzar tan clarament les conseqüencies d'un sistema econòmic tan injust com el capitalista, que es basa en els beneficis d'uns a costa de l'empobriment d'uns altres. I ara, a més, amb l'afegit de la crisi financera conseqüència de la voracitat bancària i l'acumulació desmesurada de capital. Els responsables d'aquesta crisi tenen nom i cognoms, estan als consells d'administració de les grans empreses i multinacionals i s'han sentit lliures perquè els governs han permés, en el millor dels casos, o han alentat, en el pitjor, l'enriquiment fàcil, a costa de l'empobriment de gents i països i del col·lapse ecològic.
Ara volen refundar el capitalisme, Molt bé, que s'hi posen. Però si alguna lliçó (amarga lliçó) traem d'aquesta crisi, és que l'acumulació indiscriminada i desregulada del capital ens porta a la desfeta econòmica, al desequilibri planetari i al desgavell ecològic. I no tenim molt de temps per buscar solucions.